Avui a la nit (potser quan ja llegeixis aquestes línies ja haurà succeït), les seleccions d'Alemanya i Espanya juguen la final de l'EuroCopa 2008. No sorprendrà a ningú que, com molts altres catalans, com a independentista desitgi que perdi la selecció espanyola. El perquè hauria de ser obvi, i no cal que ens justifiquem; profunditze-m'hi, però.
Més enllà de l'obvietat que es tracta de quelcom en el qual que desitgem una cosa o una altra no té cap influència (al contrari d'unes eleccions, on ni que sigui el vot de cadascú influeix; i encara més si fas una tasca pel partit al que votes), el cert és que hi ha bastants catalans que no volen que la selecció espanyola perdi, o fins i tot volen que guanyi. S'argumenta, per exemple, que hi ha jugadors catalans; el cert és que són aquests mateixos jugadors catalans els que haurien de renunciar-hi, en quant no és el seu país. Es pot arribar a comprendre, per penós que sigui, que prefereixin estalviar-se problemes; però llavors que no pretenguin que a sobre se'ls hi doni suport.
I és que hi ha una raó bàsica per no donar suport a aquesta selecció: no ens representa. Representa a un país que impedeix que la nostra selecció no sigui oficial. Només això ja és prou raó per desitjar que la selecció espanyola perdi, qualsevol que sigui el rival. Però significa això que si es dones l'improbable cas que Espanya acceptés de bon grat l'oficialitat de la selecció catalana, hauríem de no desitjar la derrota de la selecció espanyola? No, en absolut. Les seleccions no representen federacions, encara que oficialment així sigui; representen Estats. I mentre Espanya impedeixi que Catalunya sigui un Estat independent, no podem desitjar cap victòria de la seva selecció.
Més enllà de l'obvietat que es tracta de quelcom en el qual que desitgem una cosa o una altra no té cap influència (al contrari d'unes eleccions, on ni que sigui el vot de cadascú influeix; i encara més si fas una tasca pel partit al que votes), el cert és que hi ha bastants catalans que no volen que la selecció espanyola perdi, o fins i tot volen que guanyi. S'argumenta, per exemple, que hi ha jugadors catalans; el cert és que són aquests mateixos jugadors catalans els que haurien de renunciar-hi, en quant no és el seu país. Es pot arribar a comprendre, per penós que sigui, que prefereixin estalviar-se problemes; però llavors que no pretenguin que a sobre se'ls hi doni suport.
I és que hi ha una raó bàsica per no donar suport a aquesta selecció: no ens representa. Representa a un país que impedeix que la nostra selecció no sigui oficial. Només això ja és prou raó per desitjar que la selecció espanyola perdi, qualsevol que sigui el rival. Però significa això que si es dones l'improbable cas que Espanya acceptés de bon grat l'oficialitat de la selecció catalana, hauríem de no desitjar la derrota de la selecció espanyola? No, en absolut. Les seleccions no representen federacions, encara que oficialment així sigui; representen Estats. I mentre Espanya impedeixi que Catalunya sigui un Estat independent, no podem desitjar cap victòria de la seva selecció.
Quina altra opció ens han deixat, al cap i a la fi? Podien haver intentat fer una selecció diferent, que intentés veritablement, i no de paraula, representar a tots; però aleshores seria una Espanya diferent, una que es considerés com un estat veritablement plurinacional, amb respecte per totes les llengües i cultures, i que tingués menys pretensions d'homogeneïtat que la Unió Europea. Però aquesta Espanya no ha existit, ni existeix, ni existirà.
Per això no té sentit que donem suport a la seva selecció... ni que continuem a Espanya. Ells mateixos s'ho han buscat; ells mateixos fan que cada vegada més gent es faci independentista. Per això, algun dia, vencerem.
Per això no té sentit que donem suport a la seva selecció... ni que continuem a Espanya. Ells mateixos s'ho han buscat; ells mateixos fan que cada vegada més gent es faci independentista. Per això, algun dia, vencerem.
Jordi Domingo i Roquer
Secretari d'Imatge i Comunicació
ERC Santa Coloma de Gramenet
1 comentari:
El problema dels catalans que donen suport a la selecció espanyola, encara que la recolzin de bona voluntat, es que els feixistes espanyols aprofitan aquest trionf per fer-hi la seva campanya propagandistica de sempre. Un altre problema es el dels jugadors. On estan les estelades que duien en Xavi i en Puyol al trionf del Barcelona de fa dos anys. Veure al Xavi cridant Viva España em va fer pensar que aquests senyors no son mes que uns mercenaris que no tenen sentiments de cap mena. Que aprenguin del Tubau.
Publica un comentari a l'entrada