diumenge, 13 de juliol del 2008

De les cruïlles

Quan Alexandre el Gran va haver derrotat les tropes perses a la batalla del Grànic, es va dirigir a Gordion, la capital de l'antiga Frígia, que havia estat cort del llegendari Rei Mides. Allà hi havia el carro que havia pertangut al pare del mític rei, qual jou estava rematat per un nus tan perfecte que semblava impossible desfer-lo; però la llegenda deia que qui aconseguís fer-ho, conqueriria Àsia. El macedoni va examinar detingudament el nus, i finalment, el va tallar en dos amb la seva espasa; havia desfet el Nus Gordià. Hi ha qui diu que la decisió d'Alexandre va ser producte de la brutalitat i de contemplar la força com a únic curs; però la intel·ligència i la saviesa que va demostrar en tants moments crucials de la seva vida ens fan pensar a molts que més aviat va enfocar un problema aparentment irresoluble amb un enfoc diferent a l'habitual. És més, potser l'autèntica raó que es desviés cap a Gordion va ser el fet que el Nus Gordià era el major enigma del seu temps, i el repte que el mateix li plantejava. En tot cas, el que Alexandre el Gran va assolir després és conegut per tots.

És possible que assolir la independència de Catalunya no sigui un problema comparable a desfer el Nus Gordià, o a conquerir Àsia, ni que sigui perquè hi ha més de dos mil·lennis entre les dues situacions; però no és menys cert que un dels fets diferencials de Catalunya respecte a la majoria de les altres nacions sense estat és el fet que la principal potència ocupant, Espanya, no li reconeix ni tan sols la seva pròpia existència com a nació. I això, potser més que qualsevol altre punt, és el principal problema que presenta la qüestió: com es negocia un procés d'independència amb algú que creu, o que li convé creure, que no ets més que la regió nord-est del seu propi territori? Màxim quan és evident que cap procés d'independència es podrà portar a terme completament a esquenes de l'estat que té la representació internacional com a tal, la capacitat de boicotejar qualsevol cerca d'aliats o de reconeixement, o per què no esmentar-ho, un exèrcit i la possibilitat d'usar-lo.

Sí, no és pas descabellat comparar la situació de Catalunya amb un nus gordià. Altre qüestió és si serà imprescindible un geni com el d'Alexandre per resoldre'l, o si serà un procés no tan desafiant a nivell individual, o si es podrà resoldre pel conjunt de la societat. Però no es pot minimitzar la dificultat de l'empresa; doncs si dolent és prescindir del tot de l'esperança d'una victòria, pitjor és actuar amb temeritat. Per més clara que pugui semblar una situació i per molt propera que pugui semblar la independència a alguns, seria irresponsable no tenir en compte tots els possibles escenaris.

Després de tot, un punt clau a la Història difícilment pot ser de fàcil resolució.

Jordi Domingo i Roquer
Secretari d'Imatge i Comunicació
ERC Santa Coloma de Gramenet