La plaça Josep Tarradellas, plena a vessar.
Rodolfo del Hoyo, President de la Secció Local,i Marta Domingo, Secretària d'Organització i Finances.
Massiva afluència veïnal.dijous, 21 de febrer del 2008
Galeria de fotos - Inauguració de la Plaça Tarradellas
La plaça Josep Tarradellas, plena a vessar.Rodolfo del Hoyo, President de la Secció Local,i Marta Domingo, Secretària d'Organització i Finances.
Massiva afluència veïnal.
diumenge, 17 de febrer del 2008
Voluntariat per la llengua
Com sabeu, a més dels vostres comentaris i qüestions, ens podeu enviar els vostres textos per a la seva publicació al bloc; el següent pertany a una militant d'Esquerra a Santa Coloma de Gramenet.
Voluntariat per la llengua
Es necessiten voluntaris
Marta Roquer i Pérez
Militant d'ERC
Més informació:
Telèfon: 933851461, de 9 a 13:30
Adreça electrònica: vxl.heura@cpnl.cat
Pàgina web: www.vxl.cat
Voluntariat per la llengua
Es necessiten voluntaris
Sóc voluntària des de fa molt poc; tenia por que no hi serviria perquè feia faltes d'ortografia (encara en faig alguna), ja que no el vaig poder estudiar a l'escola (donada la meva edat; tinc 63 anys, era l'època franquista). L'idioma va anar passant de pares i fills i gràcies als llibres (editats abans de la guerra)
Però tot i les meves reticències he comprovat que tot ajuda, i veient l'esforç de les aprenentes, que dediquen moltes hores per assistir a classe, i s'esforcen molt per aprendre i millorar el seu coneixement del català, us animo a tots els que sou catalanoparlants i que no voleu que es perdi aquesta meravellosa i mil·lenària llengua a participar-hi.
Però tot i les meves reticències he comprovat que tot ajuda, i veient l'esforç de les aprenentes, que dediquen moltes hores per assistir a classe, i s'esforcen molt per aprendre i millorar el seu coneixement del català, us animo a tots els que sou catalanoparlants i que no voleu que es perdi aquesta meravellosa i mil·lenària llengua a participar-hi.
Marta Roquer i Pérez
Militant d'ERC
Més informació:
Telèfon: 933851461, de 9 a 13:30
Adreça electrònica: vxl.heura@cpnl.cat
Pàgina web: www.vxl.cat
dilluns, 11 de febrer del 2008
De la independència
És cert que hi ha molts catalans que consideren que la independència no és un objectiu prioritari, o fins i tot, ni tan sols desitjable. Per suposat, es tracta d'una opinió tan respectable com equivocada. El cert és que els motius per la mateixa són nombrosos; i en aquest article només es descriuran breument alguns dels principals.
El motiu 'clàssic' és per suposat el referent a la Història. Catalunya és una nació, i això és una veritat absoluta. Per suposat que els dos grans partits espanyols poden negar-ho, i poden votar en contra d'aquesta veritat i imposar la seva opinió; també podrien votar que la terra és plana, i no per això ho seria. Tota nació té dret a administrar els seus propis assumptes, a ser reconeguda com a tal, a poder tenir la seva pròpia veu en el món... quelcom que, per molt que els estats cedeixin poder en favor d'organismes com l'UE, només s'assoleix amb un estat propi.
El reconeixement com a nació és el que fa enllaçar amb un altre dels motius: per bé que hi ha alguns pocs espanyols que no neguen l'existència de Catalunya com a tal, el cert és que per una gran majoria d'espanyols no som més que la porció norest d'Espanya. Com es pot conviure amb una nació que nega la teva pròpia existència com a tal? No es pot... simplement, per dignitat.
Clar que per a alguns catalans això no suposa un problema. No em refereixo als que tenen molt clara la seva identitat com a espanyols, i ser catalans sembla més aviat causar-lis vergonya; sinó a persones que senzillament, no volen donar importància a aquests assumptes. Els que realment pensen això, no comprenen que ser català (o espanyol, o argentí, o finlandès...) és part del que un és, com pugui ser haver nascut amb un determinat gènere o ètnia, o en una generació o altra; i de la mateixa manera que cap d'aquestes qüestions amb les que neixes no et fa ni millor, ni pitjor, tampoc ho fa haver nascut en un país o a altre. Però és part del que un és. Si renunciem a ser catalans, si ens conformem amb ser una part d'Espanya, renunciem a una part de la nostra identitat.
I el cas és que no és poca la gent que, tot i no assumir aquests arguments, sí s'ha fet independentista per la via del pragmatisme. Sabut és que Espanya s'aprofita desmesuradament dels recursos de Catalunya, però últimament molta gent s'adona d'un greuge encara pitjor: la seva classe política ni tan sols té la decència d'invertir adequadament en el que potser sigui el seu principal motor. L'eficiència i la gestió dels recursos serà molt millor en un estat català independent que gestionada per un estat que només et deixa les engrunes.
Hi ha moltes més raons... però qui amb totes aquestes no estigui convençut i no vulgui considerar-se independentista, probablement no s'hi considerarà per cap altra raó. Potser sigui el més còmode. Però qui es senti mínimament català, algun dia s'acabarà preguntant si l'autèntica raó per a no considerar-se independentista és per creure que el més fàcil és no ser-ho, quan l'únic lògic resulta ser-ho.
O simplement es pot voler la independència de Catalunya perquè és el correcte. En el fons, es tan senzill com això.
El motiu 'clàssic' és per suposat el referent a la Història. Catalunya és una nació, i això és una veritat absoluta. Per suposat que els dos grans partits espanyols poden negar-ho, i poden votar en contra d'aquesta veritat i imposar la seva opinió; també podrien votar que la terra és plana, i no per això ho seria. Tota nació té dret a administrar els seus propis assumptes, a ser reconeguda com a tal, a poder tenir la seva pròpia veu en el món... quelcom que, per molt que els estats cedeixin poder en favor d'organismes com l'UE, només s'assoleix amb un estat propi.
El reconeixement com a nació és el que fa enllaçar amb un altre dels motius: per bé que hi ha alguns pocs espanyols que no neguen l'existència de Catalunya com a tal, el cert és que per una gran majoria d'espanyols no som més que la porció norest d'Espanya. Com es pot conviure amb una nació que nega la teva pròpia existència com a tal? No es pot... simplement, per dignitat.
Clar que per a alguns catalans això no suposa un problema. No em refereixo als que tenen molt clara la seva identitat com a espanyols, i ser catalans sembla més aviat causar-lis vergonya; sinó a persones que senzillament, no volen donar importància a aquests assumptes. Els que realment pensen això, no comprenen que ser català (o espanyol, o argentí, o finlandès...) és part del que un és, com pugui ser haver nascut amb un determinat gènere o ètnia, o en una generació o altra; i de la mateixa manera que cap d'aquestes qüestions amb les que neixes no et fa ni millor, ni pitjor, tampoc ho fa haver nascut en un país o a altre. Però és part del que un és. Si renunciem a ser catalans, si ens conformem amb ser una part d'Espanya, renunciem a una part de la nostra identitat.
I el cas és que no és poca la gent que, tot i no assumir aquests arguments, sí s'ha fet independentista per la via del pragmatisme. Sabut és que Espanya s'aprofita desmesuradament dels recursos de Catalunya, però últimament molta gent s'adona d'un greuge encara pitjor: la seva classe política ni tan sols té la decència d'invertir adequadament en el que potser sigui el seu principal motor. L'eficiència i la gestió dels recursos serà molt millor en un estat català independent que gestionada per un estat que només et deixa les engrunes.
Hi ha moltes més raons... però qui amb totes aquestes no estigui convençut i no vulgui considerar-se independentista, probablement no s'hi considerarà per cap altra raó. Potser sigui el més còmode. Però qui es senti mínimament català, algun dia s'acabarà preguntant si l'autèntica raó per a no considerar-se independentista és per creure que el més fàcil és no ser-ho, quan l'únic lògic resulta ser-ho.
O simplement es pot voler la independència de Catalunya perquè és el correcte. En el fons, es tan senzill com això.
Jordi Domingo i Roquer
Secretari d'Imatge i Comunicació
Santa Coloma de Gramenet
dissabte, 9 de febrer del 2008
Galeria de fotos - acte de proximitat amb Ernest Benach
El local d'Esquerra, ple a l'acte de proximitat.
El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach;al seu costat, Rodolfo del Hoyo, President de la Secció Local.
El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach;al seu costat, Marta Domingo, organitzadora de l'acte.
El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach;al seu costat, Rodolfo del Hoyo, President de la Secció Local.
divendres, 1 de febrer del 2008
Centres cívics millors i amb més serveis
Els centres cívics i els casals han estat essencials per estructurar la vida social als barris de la nostra ciutat i també per oferir alguns serveis propers a la ciutadania com ara els Serveis d'Atenció Primària a les famílies i a les persones més necessitades. Tot i així, la seva configuració parteix del model d'una ciutat que havia de sortir del caos dels anys 70. Aleshores, qualsevol espai era recuperable i era bo. Quatre parets i un sostre o un soterrani humit eren suficient per encabir les entitats més representatives del teixit social i oferir un ventall d'activitats per a tothom.
Avui dia tenim una ciutat moderna, que avança amb fermesa cap a un futur esperançador. També hem avançat amb el disseny dels centres cívics, però encara partim del model d'una ciutat necessitada. Els nostres centres cívics acostumen a estar en locals baixos, com el del Riu Nord, Riu Sud i Singuerlín, on el mateix ajuntament no donaria permís per a cap establiment per manca de seguretat. Locals que a més a més plantegen molts problemes de manteniment. Altrament, alguns centres s'han fet tot aprofitant edificis vells com el Wagner, al Fondo, o els Pins, al Raval. I ara seguim en la mateixa línia amb el nou del Riu Sud al carrer President Lluís Companys. Aquest darrer i el de l'edifici Wagner estan malalts d'aluminosi.
Jo crec que el millor i més prudent, també més car d'entrada, però més barat a la llarga, seria enderrocar els edificis vells i fer edificis nous de trinca. Edificis moderns i funcionals on a més d'encabir les necessitats de la xarxa d'entitats de tota mena es poguessin oferir altres servies a més a més dels mencionats, com ara els que ofereix l'Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC). En l'època dels ordinadors i d'Internet clama al cel que aquest servei no estigui descentralitzat. De ben segur que tothom agrairia una OIAC a cada districte. L'actual és àgil, eficaç i professionalment està molt ben atesa, però els ciutadans i les ciutadanes ha de fer llargues esperes en un petit espai on l'aglomeració que es produeix sovint resulta força desagradable per als mateixos usuaris i per als treballadors i treballadores d'altres serveis de l'ajuntament.
Rodolfo del Hoyo
President d'Esquerra
Santa Coloma de Gramenet
Avui dia tenim una ciutat moderna, que avança amb fermesa cap a un futur esperançador. També hem avançat amb el disseny dels centres cívics, però encara partim del model d'una ciutat necessitada. Els nostres centres cívics acostumen a estar en locals baixos, com el del Riu Nord, Riu Sud i Singuerlín, on el mateix ajuntament no donaria permís per a cap establiment per manca de seguretat. Locals que a més a més plantegen molts problemes de manteniment. Altrament, alguns centres s'han fet tot aprofitant edificis vells com el Wagner, al Fondo, o els Pins, al Raval. I ara seguim en la mateixa línia amb el nou del Riu Sud al carrer President Lluís Companys. Aquest darrer i el de l'edifici Wagner estan malalts d'aluminosi.
Jo crec que el millor i més prudent, també més car d'entrada, però més barat a la llarga, seria enderrocar els edificis vells i fer edificis nous de trinca. Edificis moderns i funcionals on a més d'encabir les necessitats de la xarxa d'entitats de tota mena es poguessin oferir altres servies a més a més dels mencionats, com ara els que ofereix l'Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC). En l'època dels ordinadors i d'Internet clama al cel que aquest servei no estigui descentralitzat. De ben segur que tothom agrairia una OIAC a cada districte. L'actual és àgil, eficaç i professionalment està molt ben atesa, però els ciutadans i les ciutadanes ha de fer llargues esperes en un petit espai on l'aglomeració que es produeix sovint resulta força desagradable per als mateixos usuaris i per als treballadors i treballadores d'altres serveis de l'ajuntament.
Rodolfo del Hoyo
President d'Esquerra
Santa Coloma de Gramenet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
