Com ja sabreu, Esquerra Republicana de Catalunya afronta unes eleccions primàries on serà escollit el President i el Secretari General del partit. Les persones que ocupin aquests càrrecs definiran l'actuació del partit als propers anys, i per tant, es pot afirmar sense temor a exageració, que aquestes eleccions poden arribar a canviar el curs de la Història de Catalunya.
Sembla que hi haurà un total de quatre candidatures per càrrec que puguin recollir prou firmes com per què les mateixes puguin ser aprovades. Tots coneixem en major o menor mesura les opinions de cada sector, i qui encara tingui dubtes del seu vot podrà prendre una decisió racional en funció de les diferents trobades i informacions que els líders de les mateixes tindran properament amb la militància.
Però la qüestió és que no hem de permetre que Esquerra quedi dividida en bàndols. És clar que tots tenim el nostre propi punt de vista sobre l'estratègia que caldria seguir; després de tot, és força difícil que dos persones estiguin al 100% d'acord en absolutament tots els temes. Però no hem d'oblidar que a pesar de tot, per molt grans que puguin resultar les diferències, tots nosaltres tenim un mateix objectiu. I perdre'ns en divisions entre nosaltres mateixos pot ser fatal per aquest país, més quan encara no hem arribat a ser el partit hegemònic de Catalunya.
Per això, sigui quin sigui el resultat de les eleccions del 7 de juny, cal que recordem quelcom tan obvi com important: es pensi el que pensi, es voti el que es voti, al final, tots estem al mateix bàndol. Perquè si no ho estem tots nosaltres, i més que vinguin, no hi ha esperança.
Sembla que hi haurà un total de quatre candidatures per càrrec que puguin recollir prou firmes com per què les mateixes puguin ser aprovades. Tots coneixem en major o menor mesura les opinions de cada sector, i qui encara tingui dubtes del seu vot podrà prendre una decisió racional en funció de les diferents trobades i informacions que els líders de les mateixes tindran properament amb la militància.
Però la qüestió és que no hem de permetre que Esquerra quedi dividida en bàndols. És clar que tots tenim el nostre propi punt de vista sobre l'estratègia que caldria seguir; després de tot, és força difícil que dos persones estiguin al 100% d'acord en absolutament tots els temes. Però no hem d'oblidar que a pesar de tot, per molt grans que puguin resultar les diferències, tots nosaltres tenim un mateix objectiu. I perdre'ns en divisions entre nosaltres mateixos pot ser fatal per aquest país, més quan encara no hem arribat a ser el partit hegemònic de Catalunya.
Per això, sigui quin sigui el resultat de les eleccions del 7 de juny, cal que recordem quelcom tan obvi com important: es pensi el que pensi, es voti el que es voti, al final, tots estem al mateix bàndol. Perquè si no ho estem tots nosaltres, i més que vinguin, no hi ha esperança.
Jordi Domingo i Roquer
Secretari d'Imatge i Comunicació
Santa Coloma de Gramenet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada