LA BASTIDA, VERDA. LES OLIVERES, AGREGAT

Protegir el paisatge. Conservar el patrimoni històric

Que La Bastida sigui zona protegida

Que La Pallaresa, Sant Jeroni i Can Butinyà siguin conjunt medieval

Aquest cap de setmana he visitat La Pallaresa juntament amb unes quantes desenes de ciutadans i ciutadanes que desitjaven conèixer aquesta joia medieval del patrimoni històric nacional. Un monument que roman tancat per al poble. És una llàstima veure com un edifici entre gòtic i renaixentista està molt deixat i en mans privades. Fins i tot els jardins són un perill, plens de brossa i de fullaraca. Crec que l’administració hauria de fer una intervenció perquè el castell sigui propietat pública i es transformi en un equipament cultural i els seus jardins, avui en estat lamentable, s’incorporin a la zona verda de la ciutat.

Camí de La Pallaresa vaig aturar-me a la zona de La Bastida, on una planificació urbanística conjunta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha previst la construcció d’un barri. Es tracta d’un projecte de gran abast de la Generalitat de Catalunya conegut com a ARE (Àrees Residencials Especials) per construir 90.000 habitatges a Catalunya dels quals es preveu que 50.000 siguin protegits. He passat milers de vegades per aquell lloc. Vaig fer-ho cada dia durant anys, quan practicava l’atletisme. Després no tan sovint. I no puc estar menys d’acord. Crec que aquesta zona de la Serra de Marina s’ha de protegir d’actuacions urbanístiques.

La Bastida és un símbol per a Santa Coloma. Des de finals dels anys seixanta i de forma gairebé permanent ha hagut una sensibilitat popular cap aquest indret de la Serralada de Marina fins el punt que diverses associacions organitzen cada any plantades d’arbres. També forma part de projectes de reforestació de la Diputació de Barcelona i el propi Ajuntament de Santa Coloma hi ha esmerçat recursos.

La Bastida està a tocar de La Pallaresa i molt a prop de la finca de Can Butinyà i del monestir medieval de Sant Jeroni de la Murtra. Tant és així, que un dels edificis projectats, que té 23 plantes, faria ombra a La Pallaresa. Quan comença el camí de Sant Jeroni, a la Bastida, comença un pulmó per a la ciutat i per a tot el Barcelonès Nord, un pulmó que es configura amb un conjunt paisatgístic i monumental que hem de conservar per bé de tothom. L’actuació urbanística representa un impacte directe sobre un dels espais oberts de la regió metropolitana de Barcelona , representa el consum extensiu d’un bé limitat com és el sòl i alhora implica conseqüències de caire funcional i mediambiental, com ara la mobilitat, la necessitat del vehicle privat i el consegüent augment de la contaminació, o la manca de serveis.

Proposo que La Bastida sigui zona protegida dins del Parc de la Serralada de Marina.

Proposo que en una acció conjunta dels Ajuntament de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, La Pallaresa, el Monestir de Sant Jeroni i la masia de Can Butinyà siguin considerats com a conjunt medieval.

No faré un discurs maximalista com els que he sentit aquests dies tot acusant l’ajuntament de tardofranquista o que a Santa Coloma no s’ha de construir ni un pis més perquè és la segona ciutat amb més densitat de Catalunya. El nostre ajuntament és plenament democràtic, com ho són tots els ajuntaments del país. No defenso el PSC, defenso la institució. Els ciutadans ens hem d’estimar les institucions de les quals ens vam dotar quan vam restaurar la democràcia. Una altra cosa és com cadascú interpreta la democràcia i quin concepte té cadascú del que ha de ser la participació ciutadana. De tot això parlaré en articles posteriors. Altrament, no em serveix el discurs de la densificació. Santa Coloma de Gramenet té unes fronteres administratives, cert, i donades aquestes fronteres hi ha una densitat determinada de població. Però la realitat física és una altra. Santa Coloma de Gramenet forma part de la trama urbana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona té barris i districtes amb dos i tres vegades més habitants de Santa Coloma amb una densitat més alta que la nostra ciutat. Per tant, la densitat depèn molt de l’àrea que triem per mesurar. Tot i així, els models urbanístics del segle XXI van cap a ciutats compactes i denses. Em referiré al tema de seguida.

Dit això, crec que Santa Coloma necessita que es faci habitatge protegit. Santa coloma necessita una intervenció urbanística forta. Necessita una renovació important de l’habitatge i necessita habitatge protegit, habitatge per a gent jove, habitatge tutelat per a gent gran. I a Santa Coloma hi ha lloc. Per això proposo una alternativa al projecte d’ARE previst a La Bastida. Proposo que l’ARE es traslladi al barri de Les Oliveres.

El model urbanístic. De la ciutat segregada a la ciutat compacta

Les noves ciutats que es van configurar a partir de la Revolució Industrial, i que es van dissenyar en la Carta d’Atenes de l’any 1933, ideada per Le Corbusier, són ciutats pensades per a separar els espais de la producció (la fàbrica) dels espais de la reproducció (l'habitatge), els quals, fins aquell moment, havien estat junts i eren compatibles. Aquell model apostava per una segregació total de les funcions de la ciutat, un model íntimament lligat a la utilització del vehicle privat.

La ciutat compacta, que és la ciutat mediterrània tradicional, era una ciutat de la proximitat, on tot estava junt: la residència, el comerç, el lloc de treball, l'escola... Per contra, els nous models urbanístics que s'han importat d'altres països, sobretot anglosaxons, ens han conduït a una ciutat escampada, segmentada i distanciada... Aquest nou patró, completament especulatiu i colonitzador dels espais, fa que tot es trobi lluny, que tot es trobi separat. A més a més, les administracions es van esforçar a impedir la consolidació dels sistemes de transport públic. Aquesta era la situació de la Santa Coloma dels anys seixanta i setanta.

L'absència d'una xarxa de transport públic i l'extensió del model territorial dispers provoquen una gran dependència de la motorització.
La ciutat tradicional deixa de servir perquè es queda obsoleta, perquè també moltes funcions ja no existeixen en la trama antiga (no hi ha escoles suficients, no hi ha massa comerços, molts dels equipaments han desaparegut...). La qualitat de vida de les ciutats compactes no sol ser bona perquè el cotxe ha envaït la ciutat i, aleshores, ja no hi ha espai per a l'oci i per al joc. Els habitatges es busquen ara en les zones més perifèriques, en els models suburbials d'habitatges unifamiliars o adossats, els quals requereixen un vehicle privat per a fer qualsevol cosa. I, en aquest punt, tot es complica. Si abans baixaves a pel pa en un momentet, ara has de decidir viatjar a pel pa. Això passa per exemple al barri de Les Oliveres tot i que en lloc d’habitatges unifamiliars hi ha blocs de pisos.

La Rambla de les Oliveres alternativa a l’ARE de La Bastida

El barri de les Oliveres és un nucli segregat de la ciutat amb tots els problemes esmentats més amunt. Fa temps que sento parlar de la Rambla de les Oliveres, un projecte en estat de gestació que implicaria la urbanització intensiva del carrer Jaume Balmes. Proposo que l’ARE s’apliqui a aquest projecte. Defenso aquesta alternativa per les següents raons:

a) El carrer Jaume Balmes està ubicat just al davant del Parc de Can Zam, separat només per la carretera de La Roca, amb la qual cosa no malmet els espais oberts essencials per al manteniment del medi. L’espai urbanitzable estaria a banda i banda del carrer. Una vorera del mateix està actualment formada per habitatges de construcció precària i l’altra és un gran espai lliure limitat per la carretera de la font de l’Alzina.

b) Facilitarà la mobilitat ja que al començament del carrer Jaume Balmes hi haurà la primera estació de la Línia 9 del metro.

c) Serà una mesura de reorganització i estructuració en una àrea més densa que trencarà la segregació del barri de Les Oliveres tot corregint els actuals efectes de manca de comerç i de serveis i articulant el barri amb el Districte III i amb el conjunt de la ciutat. Tot plegat millorarà les condicions de vida dels actuals habitants del barri i farà que la ciutat estigui més cohesionada.

Rodolfo del Hoyo
President d'Esquerra-Santa Coloma de Gramenet